Una travesia con burros, es una experiencia a vivir. Las relaciones humanas, que se establecen entre sus integrantes, el comportamiento de los animales y la interacción entre estos y las personas, conllevan a que cada excursión sea única e irrepetible.
 
    Gozar de la conversación, del humor, de los silencios individuales y/o compartidos.  
    Resolver imprevistos, sentir el Sol y el viento en la piel... Estirar la mirada hasta el infinito. Ver Soles, Lunas y Cielos...  
    Conversar con los payeses y revivir entre nosotros los momentos vividos, configuran una forma de viajar, ancestral y entrañable, que genera complicidades humanes.  
       
       
       
       
    >> Los integrantes  
         
       
    Tres personas : i.......l'Antoni ...........................................el Josep...................................................la Rosa inar, sentir el    
       
       
       
     
    Tres burros : i...........el Tro ................................................la Molsa ..................................................la Dolça    
         
         
         
       
    Dos perros : i.......................la Pruna ........................... .... ..................................................la Lía    
         
    Un total de 6 piernas, 20 patas y 6 dias por delante. :) :) Descarregant  
       
       
       
     
    A la logística........................................................................................................................... la Mercè  
       
    Avisar a Fondes y Pensions por si llegariamos fuera del horario previsto... Tener simpre a punto, vehículo y remolque. Resolver imprevistos  
    Un apoyo en la distancia, que permite viajar de forma segura y confortable.  
       
       
       
       
       
       
    >> La preparación ..  
    CARPE DIEM  
         
     
         
     
         
     
       
       
       
       
       
       
       
       
       
       
     
       
       
    >> CARPE ..DIEM....Etapa 1......13 / 10 / 2013.......Cal Rei - Refugio Montserrat .  
    ..........  
         
    Una etapa suave, llena de buenas vibraciones y agradables sorpresas..    
    El primer contacto con los burros.    
    La salida por la mañana, los rincones humedos y salvajes del torrente de Coll de Pal.    
    Los verdes prados de Fogonella. El fortuito encuentro con Martí, el pastor de ovejas.    
    La magica luz crepuscular y la belleza del paisaje.    
    La cena en el refugio, la conversación, la musica y el canto.    
         
         
     
    La salida. Limpios e "impolutos" :) :)!!  
       
       
       
     
    El paso por el Torrente de Coll de Pal.  
       
       
       
     
         
       
    Ascendiendo a Fogonella.  
       
       
       
     
    Zonas de pastoreo y boj al pie de camino, un paisaje que nos acompañará hasta llegar al Refugio Montserrat.  
       
       
       
     
    Llegada al Refugio Montserrat.  
       
       
       
     
         
     
    Las personas escojen a los animales. Los animales escojen las personas...    
    Se intuyen buenas vibraciones entre el Josep y la Dolça. Una situación que se repetirá durante todo el viaje.    
         
         
         
       
         
     
         
     
    El Refugio Montserrat, al pie de la Gran Jaça. d:)e carregar els rucs    
         
         
         
     
    A veces, el azar nos hace vivir unos momentos extraordinarios.    
    En la lejanía, la Rosa oye un acordeón... Nos encontramos a Martí, un pastor y acordeonista que nos deleita con su musica.    
         
         
         
     
         
     
         
     
    Josep, acompañado de "Serenu", el bonito perro de Martí. na ll    
    a ll  
       
       
     
    Con la hoz , cortando ortigas en la puerta del refugio.  
       
       
       
     
    La noche va cayendo... bajan las temperaturas  
       
       
       
     
    Una habitación con vistas...  
       
       
       
     
    Los grafitis han llegado al refugio Montserrat !!... o mejor dicho, el pésimo gusto de quien los pinta !  
       
       
       
     
    Transformamos el espacio ! ...incenso, velas i música celta...  
    Escuchamos antiguas melodias... reimos y cantamos.  
       
       
       
       
       
       
       
       
       
       
    >> CARPE.. DIEM ..... Etapa 2....14 / 10 / 2013 ....Refugi Montserrat - Tregurà    
         
         
    Paisatje espectacular.    
    Un dia esplendido y luminoso con situaciones muy agradables y al mismo tiempo con momentos dificiles.    
         
   

Una etapa complexe... A l´alçada de Coll de Pal, ens adonem que la Lía, s´ha quedat al refugi, en Josep baixa a buscar-la.

 
    Un d'aquells dies en que els fets s'encadenen.  
    Al arribar a Coll de Pal, la recent instal·lació d´uns fils elèctrics, per evitar el pas de les vaques, ens fan donar una volta. na etapa  
    A la Collada Verda, en Tro ens queda enfangat a unes mulleres.  
    Coincidint amb el bon temps, els pastors aprofiten el dia per baixar les vaques, aquestes fan un "tap" al camí.  
    Davant la posibilitat de trobar més i més vaques... un pastor ens aconsella no seguir per la ruta prevista. Canviem plans.  
    En Josep perd el GPS. La Rosa es queda amb els rucs. Ell i jo tirem enrere per veure si el trobem. Res de res... Tres hores més de retard. n J  
    Arribem tard a Abella (aquesta ruta no estava prevista) La Dolça, amb por de pasar per les reixetes dels embornals...  
    Optem per baixar fins a Villalonga de Ter i per carretera, desplaçarnos fins a Tregurà. ribem a Abella un xic perduts  
    Arribem tard, fosc i força cansats.  
    A la nit i ja sopant a la Fonda Rigà, ho celebrem amb una ampolla de cava !! tot esperant que la següent etapa sigui més plàcida...  
       
       
       
     
         
     
    Refugi Montserrat a l´albada... Pau i silenci l´alba  
       
       
       
     
    Neix el nou dia, els rucs, estacats amb cadenes, per evitar que es puguin enredar amb les cordes, pasturen l´herba fresca i verdeta...  
       
       
       
     
    Bon día Rosa !  
       
       
       
     
    Al matí escoltant música amb "el loro"...  
       
       
       
     
    Relax total.  
         
         
         
     
    Cada matí, abans de posar mantes i bast, cal respallar els rucs, així evitem que petites pedres pugin encetar la pell.  
         
         
         
     
    Son ja les deu del matí.... tot recollit i carregat. Sortim !!  
         
         
         
     
    Just a l´arribar als abeuradors de Coll de Pal, ens adonem de que ens falta la Lía.  
    Mentre en Josep baixa a buscar-la, aprofitem per fer fotografies. Un cel blau, blau.    
         
         
         
     
    L´hem trobada ! la Lía , de forma totalment espontània, ens deleita amb uns "llargs".  
         
         
         
     
    Vistes des de Coll de Pal (cara Sud de la Serra Cavallera)  
         
         
         
     
    Baixant de Coll de Pal per la cara nord de la Serra Cavallera.  
         
         
         
     
    Flanquejant les fortes pendents i seguint els caminets que fan les vaques. Cal tenir cura.  
         
         
         
     
    Aubardes, rucs i persones, un autèntic tàndem en moviment.  
         
         
         
     
    A la Collada Verda, unes mulleres (zones amb fang i aigua barrejat amb herbes) provoquen una enfonsada del Tro.    
    Situació de perill real, doncs l´animal no pot sortir i es corre el risc de trencar potes.  
    El Tro és un ruc valent, amb la nostra ajuda aconsegueix sortir del parany.  
         
         
         
     
    Vaques, vaques, vaques, vaques, vaques, vaques i mes vaques ...  
    Degut al bon temps, coincidim amb el dia en que els pastors les reuneixen per baixar-les.    
         
         
         
         
     
    Un autèntic "tap" ens impedeix el pas.    
    Cal, en lo possible, avançar-se als aconteixements, deixar de banda el "bucòlic" de la situació... i pensar en com conduir els animals.  
    En cas d´espant, les vaques poden agredir.  
    Parlo amb el pastor, devant la possibilitat de trobar mes "taps"... decideixo canviar un xic el recorregut.  
    Uns quilòmetres més avall, en Josep s´adona de la perdua del GPS. Parem, deixem rucs i tirem enrere per veure si el trobem. Res de res.  
         
         
         
     
    La Dolça, es nega a passar l' embornal. Després de provar mil trucs, optem per donar una petita volta.  
         
         
         
     
    El Tro i la Molsa passen, la Dolça es resisteix.  
         
         
         
     
         
     
    En primer lloc fem una clara diferenciació entre els embornals i les tanques canadenques ( viguetes de ferro força separades incrustades  
    al terra que eviten el pas de cavalls i vaques). Generalment tenen un pas lateral alternatiu. atiuerra  
    Mai provar de passar una canadenca. Com a mínim, esquinç o pota trencada ! erra  
       
    Algunes estratègies per intentar que els rucs passin per embornals i reixes :  
    1 - Passar en grup, persones i rucs ben junts, diguem-ne "en tropel" :) ..Una tècnica de distracció que a vegades dóna resultat.    
    2 - Tapar-li els ulls.    
    3 - Mantenir tensada la corda i quan el ruc cedeix un xic, tensar de nou i així pam a pam.    
    4 - Una barreja de totes.    
    5 - Inventa !!    
    A vegades, cap d' elles dóna resultat. De totes maneres, evita maltractar l' animal i "Pensa com creus que ell pot pensar ..." e    
    Fosqueja, anem cansats, fem per carretera el tram Villalonga de Ter - Tregurà. Ja pràcticament fosc, arribem a la Fonda Rigà de Tregurà.  
    Un agradable sopar i unes copes de cava posen fí al dia.  
       
    MORFEO  
    En la mitologia grega, Morfeo és el déu dels somnis.  
    Era representat amb ales que batia ràpida i silenciosament, permetent anar volant veloçment a qualsevol racó de la Terra. Morfeo se encarregava d'induir els somnis dels que dormien...  
         
    Despres d'un dia tan "terrenal" i cansat (rucs, vaques, suor, pols, fang, etc...) ens abandonem als braços de Morfeo..... z z z z.......z z z z.......z z z ...z z z ...  
    >> CARPE.. DIEM ... .Etapa 2 t114 / 10 / 2013 ... Refugi Montserrat - Tregurà  
       
       
       
       
       
       
       
       
       
    >> CARPE.. DIEM.....Etapa 3.....15 / 10 / 2013......Tregurà - Balandrau -Tregurà ...  
       
       
   

Hem descansat i fa un dia asoleiat i lluminós.

 
    Una plàcida etapa amb vistes espectaculars. Sol, vent i boira ens acompanyen.  
    Decidim agafar els tres rucs. Solsament la Dolça va carregada amb les aubardes, porta menjar, roba i petits estris.  
    Al Balandrau quasi fem cim.  
    La Dolça, amb el delit de pasturar un verd prat, s´escapa al bosc i amb les branques estripa una aubarda. Dolça  
    Veiem i fotografiem uns cavalls espectaculars.  
       
       
       
     
         
         
     
    A l' albada, llengues de Sol acaricien els frescos i humits prats.    
         
         
         
       
    Amb rossegons de pa sec, facilitats per la Fonda Rigà, rucs i gossos fan un esmorzar    
    El pa sec, amb mesura, és un bon aliment per els rucs.    
    Sempre pa sec, mai tendre, doncs al mastegarlo els hi pot fer un tap a la gola.    
         
         
         
       
         
       
    Perquè els gossos passin la nit, amb bastos i mantes improvitzem un refugi.    
         
         
         
       
    Un garbuix de cordes, mantes, bastos i gossos. Aquí els veieu, de bon matí.    
         
         
         
       
    Enfilem cap el Balandrau    
         
         
    Més de dotze hores diaries, al llarg de sis dies, donen molt de si ... Es viuen moments de silenci, de conversa, de cant, d' humor.    
    Viatjar amb un ruc, permet compartir paraules i respectar els silencis, quan cada persona, caminant sol i a pas de ruc, pensa amb les seves coses...    
         
         
         
       
    Moments de silenci.    
         
         
         
       
    Moments de conversa.    
         
         
         
       
         
         
       
    Moments d'humor. ................Clic aquí !!    
         
         
       
         
       
    Camí del Balandrau ens trobem amb la inconfusible imatge del Castell dels Moros.    
         
         
         
       
         
       
    Cada vegada fa mes vent. Apareixen moltes boires. Decidim deixar els rucs en un prat. Seguim a peu fins el Balandrau.    
         
         
         
       
         
       
         
       
         
       
    Al Coll de Tres Pics.    
         
         
         
       
         
       
    Son les tres de la tarda, fa molt vent i les boires cubreixen el Balandrau. Decidim baixar.    
         
         
         
       
         
       
    Al arribar al prat, ens trobem els rucs. Han decidit descansar...    
         
         
         
       
    Molta boira.    
         
         
         
       
    Uns entrepans ens reponen les forçes.    
         
         
         
       
         
       
         
       
    Amb alguns caminant i d' altres a lloms del ruc, iniciem el retorn.    
         
         
         
       
         
       
         
       
    Els mulats, bells i majestuosos, observant el nostre pas.    
    Amb el record d' una tarda serena, acabem la tercera etapa.    
         
         
       
    V    
         
       
         
       
         
       
         
         
         
         
         
         
         
         
         
         
    >> CARPE.. DIEM.....Etapa 4.....16 / 10 / 2013....Tregurà - Pardines ...    
         
         
    Una llarga etapa de 32 quilòmetres.    
    El Balandrau, un sentinella sempre present.    
    Un paisatge inmens i obert, sempre caminant a bona alçada i gaudint de la inmensitat dels espais oberts. n paisatge inmens    
    Prats, rierols, vaques i cavalls.    
    Tot baixant cap a Ribes de Freser, frondosos boscos i humides molses.    
    A Pardines, que bona i oportuna estava la sopa d' en Francesc de Fonda Serra !!    
         
         
       
    Amb l'Albert de Fonda Rigà (imatge que va penjar al facebook).    
         
         
         
       
    Ens queden 32 Km. fins a Pardines. El Balandrau com a sentinella. Gaudim d'unes vistes espectaculars.    
    Contemplem el vol dels voltors. Per uns imaginaris moments, cavalquem sobre les seves ales...    
         
         
         
       
         
       
    Un cel blau, un dia esplendorós, uns núvols per fer bonic...    
         
         
         
       
         
       
   

La Rosa va escollir el Tro. El Tro a la Rosa. Aqui, fent "amistat"

   
         
         
         
       
         
         
       
         
       
    Vista de Ribes de Freser, envoltada de frondosos boscos.    
         
         
         
       
         
         
       
    Arribats a Pardines, la Carme, una dona amable i apassionada dels cavalls, ens cedeix un tancat on els rucs puguin dormir.    
    Gràcies Carme.    
         
         
       
         
         
       
    Una sopa calenta i uns ous ferrats amb patates i cansalada servits per en Francesc de Fonda Serra, ens recuperen les forces    
    Bona nit.    
         
         
         
         
         
         
         
         
         
         
    >> CARPE. DIEM ..Etapa 5..17 / 10 / 2013..Pardines - Taga - St. Martí d'Ogassa    
         
         
    Expectació amb els rucs. A Pardines, els vells i no tant vells, recorden històries. Uns animals que eren utilitzats per carregar llenya, baixar la llet al poble, llaurar... La seva presència evoca records.    
    A la sortida del poble, direcció Taga, podem veure i viure tots els colors del verd...    
    Rierols i fonts, donen notes sonores i de frescor al recorregut.    
    Prats i pastures, ara ja no tant verds, a les faldilles del Taga.    
    La boira dóna una llum blanquinosa i plena de silencis... Al cim del Taga, un ambient magic. Entre boires veim el Comte Arnau...    
         
         
       
    Hem deixat enrera prats i pastures. Ara, camí del Taga, rouredes i fagedes ens embolcallen.    
         
         
       
    Pardines queda ja enrera. Pardines queda ja enrera    
    El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de "parietinas", que significa runes d'un edifici. Joan Coromines opina que el nom ve del llatí "paries, parietis" que significa mur, paret, marge d'un prat. És un derivat de Pardina: lloc on hi ha hagut una casa i ha quedat en ruïnes o, ruïnes d'un edifici. Altres versions el deriven del llatí "pratum"- pradina - pardina. El terme “pardina” significa lloc on s'hi fa herba. Pardina, que té per derivat pardinella, voldria dir terra de pasturatges.    
         
         
       
    Un pagès, ens comenta que en la llunyania... ens va veure el dilluns, quan pasavem per Coll de Pal ...    
         
         
         
       
         
       
    La Molsa aprofita qualsevol parada, per esgarrapar uns brins d'herba.    
         
         
         
       
         
       
         
       
         
         
       
         
       
    Els rucs i els gossos també es cansen ...    
         
         
         
         
       
    La manca de llocs de pas, ens obliga a posar i treure pals.    
         
         
         
       
    Les boires, van embolcallant Serra Cavallera.    
         
         
         
       
    Darrers trams del Taga, fortes pendents.    
         
         
         
       
         
       
         
       
    Taga 2039 m. Els rucs, nosaltres i els gossos, hem fet cim !    
    L' Abad Oliba en un document del any 1006 "...de uero Circi in Taga..."ya la cita. L' origen del seu nom es perd en els temps, es una paraula prerromana que significaría "Muntanya grandiosa"
   
         
         
       
         
       
         
       
    Fins arribar a Coll de Jou, la persistent boira ens segueix acompanyant.    
         
         
         
       
    La Lía dormint sobre el bast de la Dolça . Potser somiant ?    
         
         
         
       
         
       
    Arribats a Sant Martí d'Ogassa, fem parada i fonda a Mas Mitjavila.    
         
         
         
       
         
       
         
       
    Una sopa de pastor amb pilotilles, carn de vedella, pa acabat de treure del forn....    
    Fins ben entrada la matinada i mentre saborejem una deliciosa ratafia, d'elaboració pròpia, mantenim una llarga conversa amb en Carlos de Mitjavila. Reflexionem entorn al Cel la Terra i la vida...    
    Bona nit.    
         
         
         
         
         
         
         
         
         
         
    >> CARPE. DIEM ..Etapa 6.....18 / 10 / 2013.. ..St. Martí d'Ogassa - Cal Rei    
         
         
    Novament un dia lluminós.    
    Al peu de la Serra Cavallera, caminem entre boscos de pins i rouredes. Contemplem els penyasegats que s' enfilen altius muntanya amunt. aminem entre    
    A Sant Martí d'Ogassa, la bellesa i simplicitat del romànic.    
    El passat miner d'Ogassa, fonts i aigua per tot arreu.    
    Just passat el trencall de Muig i malgrat la forta pendent, els rucs "animats" per en Josep, alleugeren el pas. Crec que una    
    barreja entre les ganes d' arribar i el coneixement exhaustiu que aquests animals tenen del lloc, fan que caminem els darrers quilòmetres a un pas que no sembla de ruc...    
         
         
       
    Despertem amb un llit de boires mandroses, als nostres peus ...    
         
         
         
       
         
       
         
         
         
       
    Carregar aubardes, una costum diària i tot un art.    
         
         
         
       
         
       
         
       
         
       
         
       
         
       
    A peu del camí, ens trobem amb l'ermita romànica de Sant Martí d'Ogassa (segle XI).    
    En el transcórrer dels segles, les seves silencioses pedres, quants caminants hauran vist passar ?. .tral ll    
         
         
         
       
         
       
         
       
    El Taga, ara net de boires i lluint la seva inconfusible silueta, ens acomiada com a silent testimoni de tot el viscut.    
         
         
    Fotografies : Josep Crespo i Masferrer / Rosa Damians i Vaqué / Antoni Solé i Marco    
    Disseny: Antoni Solé i Marco otografies