NOU :) ITINERARIS 2013
   
 
blog Ens ho vam passar bé ! Informació i reserves info@terraderucs.org
Tel 687 569 631
   
 

«Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra». El temps vola, como els núvols, com les aus, com les ombres.

   
 
   
 

Emocions d´un viatge

   
 

Caminar a pas de ruc, viatjar amb el Sol, deixar que el temps discorri al seu ritme i deixar-te portar per la natura. Aprofita el fluir del rierol, deixa que els fugissers remolins acariciïn els teus peus cansats… sent el batec del teu cor, el fluir de la sang, el pas subtil de l´aire que et dóna la vida. 

 

Escolta el teu propi microcosmos que alberga el cosmos íntegre, ets mineral, ets energia, ets pensament, creença i pols d’estrelles, et pots fondre amb l’infinitat que et rodeja.

  Caminar gaudint dels teus silencis interiors, observar i observar-te, escoltar i escoltar-te. nar
   
 
   
 

Les verdes fulles de la freixa i l’herba del prat es converteixen en el millor bressol. Estira’t, contempla el cel, encerta la forma dels núvols.  Pensa… o no pensis en res, forma part de la terra, respira profundament i deixa’t  portar per les sensacions… Viu l´aquí i l’ara, gaudeix d´ aquest instant fugaç, únic i irrepetible. Observa aquell ocell, aquella flor, el rastre del senglar… i percebràs mil mons, tots iguals i diferents alhora.

 

   
 
   
 

Véns d´un passat

 

 

 

Aquesta és una terra de conquistadors i conquistats, de mestissatges, de calçades romanes y camins càtars, de guerres i paus...  Estàs caminant damunt de la mateixa terra que varen trepitjar els teus avantpassats, observa aquelles runes ara silents y embolcallades de molsa, aquí hi va viure gent com tu, de vegades amb l’ànim al cel,  d´altres al sol… il·luminant-se amb llums d’oli, escalfant-se amb el foc i cultivant la terra sota sequeres i pluges…

 

   
 
   
  Camins polsosos i  humits viaranys…
   
 

Clip, clap, clip, clap… breu parada del “Tro” per mossegar verds trèvols a peu de camí i novament clip, clap, clip, clap, clip, clap…   A pas de ruc, caminant entre sols i ombres, anem albirant cims i camins, submergint-nos en ombrívoles valls.

 

   
 
   
 

Una breu parada en el camí

   
 

Mengem pa i fruita per a refer forces, mentrestant el “Tro”,  amb el seu morro pelut, suau i calentet, va escollint els brots més tendres del prat. Les orelles dretes, la mirada fixa… esperant un trosset de pa o la saborosa pela de la poma.

 

   
 
 

 

  La tarda ens anuncia la nit…
   
 

Seguirem caminant, immersos amb tot el que ens envolta, potser conversant, potser assaborint silencis…El Sol ja està en el seu zenit, breu parada, menjar i seguim el camí… El crepuscle allarga  les ombres. Comencem a cercar  aquell espai que ens acollirà mentre duri la nit, traiem bosses i corretges, el ”Tro” comença el seu verd sopar. 

 

Amb la il·lusió d’aixoplugar-nos en un bressol matern de fines parets de roba… Muntem la tenda de campanya? Preferim dormir, embolcallats per la nit, en una habitació de sostre infinit pintat d’estels? Potser ens espera l’acollidor llit d’una casa rural… Preparem el sopar, bufa un suau oreig, darrers raig solars i primers estels, observem constel·lacions...Va apareixent un suau cansament que ens embolcalla, fonem a negre i comencem a discórrer pels onírics camins dels somnis.