NOU :) ITINERARIS 2013  
   
blog Ens ho vam passar bé ! Informació i reserves info@terraderucs.org
Tel 687 569 631
 
   

Aquesta secció recull descriptivament un conjunt de coneixements referits a la cura, costums, alimentació, etc., basats en fets reals, que m’han succeït al llarg d’aquests anys.

 

M’agradaria compartir-los amb tu en el cas de que tinguis ruc o be si t’agraden aquests animals.

 

Aniré explicant els remeis, basats en la meva observació, llegits, transmesos verbalment per pagesos, indicats per el veterinari o per  en Tomàs, el ferrador.

 
   

 
   

Per no perdre´ls

 

Esquelles proporcionals en mides al volum del ruc. Pel so identifico a cada animal i ubico per quins prats estan pasturant. Ben subjectades al seu coll, mitjançant cargols o sivella, ni massa estretes ni excessivament amples per evitar que s’enganxin amb les branques.  Ull, de vegades es perd el batall...    Quan vaig d’excursió i mitjançant la col·locació d’un grapat d’herbes dins de l´ esquella evito la seva continuada dringadissa que al cap d’una estona pot cansar les oïdes!.

 
   

Mooscaaasss!!!!!!!!!!!!!!!!! Tàbacs !!!! paparres i bestioles mil...

 

He observat que depenent del anys i potser degut a la temperatura, l´ humitat, etc. aquests insectes apareixen en major o menor quantitat, alguns rucs els pateixen més que d´ altres. Un autèntic mal de cap, he provat amb productes químics, aerosols, desodorants, etc.  El procés:  el tàbac pica, surt la sang i les mosques fan la seva festa, infectant i ampliant així les seves nafres.   En alguns rucs, el procés es més o menys dur.   En el cas del “Tro”, els tàbacs li piquen els llagrimalls i a partir d´aquí, mosques i nafra...; li curo amb “Blastoestimulina” d´ús humà.   M´ha donat molt bon resultat l´oli d´oliva o el de gira-sol. Amb un pinzell unto a dojo les parts del seu cos més susceptibles de rebre atacs, ulls, orelles, natges, etc. La col·locació d´un mosquer es també una eficaç solució.,,Hi ha unes mosques no voladores que es desplacen ràpidament entre el seu pèl, intento agafar-les..., doncs és un cosa difícil, aleshores, les elimino manualment.

 

 
   
 
   

El cas “Molsa” (la nostra burra blanca)

 

Arribem la Merche i jo un divendres d´hivern, ja entrada la nit.  Como és costum, els rucs ens vénen a rebre, deixen anar algun esbufec i ens fan molta festa esperant una miqueta de pa sec. Però… On és la Molsa? Ràpidament inicio una recerca, llanterna en mà i ni rastre… desprès de molta estona  sento el dèbil dringar d´una esquella, corro cap allà i em trobo la Molsa per terra, embolicada amb un filferro que li empresona  una  pota i el pit, crido a  la Merche i entre tots dos podem, amb unes alicates,  alliberar-la. S´alça, trontolla, va coixa i a poc a poc comença a menjar herba.  Quans dies va restar atrapada? En el pitjor dels casos, cinc.

 

 
   
 
   

L´endemà i a l´alba , vaig observar uns profunds talls al pit i a la pota, doncs a l´intentar lliurar-se, el filferro li va tallar la seva pell. Vaig rentar les ferides amb aigua i sabó, desinfectant amb “Betadine” i untant amb “Blastoestimulina”. Vaig observar un comportament curiós, l´animal deixava curar-se i inclús mantenir la seva pota llarg temps dins d´un cubell amb aigua freda i desinfectant.  Per sort, el fred hivern i la manca d´insectes va facilitar la seva recuperació.  Ull amb els filferros , que procedents d´antics tancats, poden quedar camuflats entre els esbarzers, són una trampa mortal. Vist això vaig fer una revisió exhaustiva de tots els prats i boscos.

 
   
 
   

Properament anirem  comentant més anècdotes

 
   
En preparació...  
   
- El ruc “menjaescorça”
- Els Revolcadors
- Descans de ruc
- El jardiner fidel amb tocs d´infidelitat
- La palla a l´ull
- Comprar rucs